Els elements químics han sigut coneguts des de l’antiguitat, tot i que no tingueren els humans concepte d’ “element químic”. El nombre d’aquests ha anat en augment des de l’antiguitat i clar està els descobridors han hagut de buscar un nom per als nouvinguts. Així, els més antics tingueren noms l’etimologia dels quals no hi ha cap dubte que té un origen en la llengua grega amb el significat d’un color, una qualitat.., (rodi, crom..) o bé un origen de la llengua llatina (ferro, or, plata).Després foren els descobridors els qui els batejaren amb el nom d’algun famós científic: nobeli (per Alfred Nobel), mendelevi (per Mendeleiev, pare de la taula periòdica), curi (pel matrimoni Curie, descobidors del radi -que en el seu moment li donaren un nom llatí radius-raig).
No obstant, arribem a finals del segle XX (ferer de 1996) i es descobreix un nou element el: ununbi. Quin nom!. Porta el nom del seu número atòmic. Possiblement serà més pràctic per als científics.
Tot el dit abans em porta a recordar la polèmica amb el pobre Plutó a qui els científics han descatalogat del món planetari. Quina pena!. Quan estudiàvem de menuts el sistema solar que bé ens sabíem: “Mercurio, Venus, Tierra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno y Plutón”. I en castellà, que una té la seua edat i la primària -l’EGB- era sols en castellà. Quins noms!, divins tots ells. I quan més et parlaven o tu per curiosistat investigaves, més mites : Cibeles, Pandora, Prometeu… I què ben ficats: per a Júpiter les seues amants: Calisto, Europa, Io.
Ara som més pràctics: les estreles tenen una numeració. Serà més útil posiblement però sense caliu. És com eixos carrers que es diuen carrer u, carrer dos, carrer tres … en un nova urbanització. Molt útil per al carter o la cartera però sense tradició ni prestigi com doma viure al Carrer del Mig, Carrer Nou, Carrer Mjor, Carrer Ribera, carrer de l’Esglèsia… on el mateix nom identifica la situació, o els que nomenen fills del poble (C/ Julio Portalés, c/ Honori Garcia)… En definitiva, carrers humanitzats. Això és el que en dona l’etimologia clàssica en els noms dels elements: humanització.
En aquesta entrada del blog tens un arxiu per abaixar-te’l on tens la informació per poder realitzar correctament aquest encreuat:
INFORMACIÓ SOBRE ELS ELEMENTS I L’ETIMOLOGIA
Helena,
He llegit els teus ètims grecs pel que fa a la taula periòdica dels elements de Mendeleiv. Tot un estudi etimològic i més coses. Com que he tingut la sort d’estudiar ciències i grec, en aquell Bachiller hui desconegut, m’he baixat la llista a la que et refereixes.
Cal recordar i entendre millor el que hem oblidat. En nom de Rutherford i altres, gràcies. Tot i estimant el grec, també estime les ciències. M’agrada el teu treball
Hola Vicenta! he vist la currada d’encreuat que has fet, és meravellosa la compilació d’apunts que has penjat en document word. Jo no sóc cap experta en informàtica, però crec que deuries penjar els apunts en pdf per tal de que els alumnes no te’ls puguen esborrar o malfer. Seria una pena! Enhorabona
Vicenta, he vuelto a recordar los elementos!. Hay algunos que ni siquiera sabía que se hubieran encontrado: lantano; de otros ni me acordaba ya: berilio, rodio, cripton. Gracias por las etimologías.
Un saludo.